Hípica i futbol
En Nicanor tenia un llit de l’any de la Maria Castanya, quan va deixar-s’hi caure , les molles del somnier li van tornar a deixar ben clar que tenien els dies contats, entremig del grinyolar gairebé s’hi podia escoltar una veu rovellada suplicant un bitllet només d’anada al contenidor de la ferralla. Cert era que la tasca de les molles del somnier era molt més suportable ara que no pas fa uns mesos quan en Nicanor compartia l’apartament amb la Virtudes, una cuinera de Salamanca que treballava a jornada completa en un bar de tapes de Sant Joan de Vilatorrada.
La Virtudes era una mossa vigorosa i vital, de mides per sobre els cànons de bellesa establerts, fet que, d’altra banda, li preocupava poc doncs es passava les modes i les tendències per la generosa regatera que li proporcionaven uns pits que amb els anys li havien provocat un dolor crònic a l’esquena per excés de pes.
Aquest dolor, però, no era suficient per apaivagar els rampells de fogositat que tenia la Virtudes quan acabava la jornada laboral i es retrobava amb el seu estimat a la llar que compartien, i a ell bé que li agradava, ni la fortor que es desprenia d’algú que s’havia passat vuit hores fregint calamars i suant era impediment per que s’entregués a l’efervescència de la Virtudes. I és aquí on les molles del somier havien de treballar a plè rendiment, suportant el pes del vaivé d’una amazona d’uns noranta quilos cavalcant frenètica sobre el pobre Nicanor, que dit de passada, no era gran cosa, tot i que era capaç de mantenir-se al peu del canó fins que la Virtudes deixava de torturar els petits ferros recargolats. Seria fins l’endemà, i així un dia rere l’altre i en aquestes circumstàncies ja no només les molles, sinó tota la carcassa del llit en conjunt, s’anava deteriorant rapidament, tant rapidament com en Nicanor, que començava a temer que no aguantaria aquell ritme massa temps més.
La primera excusa va arribar en forma de partit de futbol del Barça a la Chàmpions League, aquella nit en Nicanor va deixar amb un pam de nas la Virtudes, doncs ell no era gens futbolero i a més li tibava més el blanc i blau de l’Espanyol, dies més tard, la sorpresa d’ella va esdevenir mosqueig quan de la Champions la cosa es va extendre a la Liga i els partits del dissabte i el diumenge van passar a convertir-se en esdeveniments de màxim interès per en Nicanor. La voluptuosa Salmantina no va pas demanar gaires explicacions, simplement un dia no va tornar de la feina i poc després se la veia amb el Santi, un company de feina que, galleg ell, s’encarregava de cuinar el pop al bar de Sant Joan de Vilatorrada, i a qui després de remenar tentacles marins tot el dia, li venia prou de gust embolcallarse amb una bona cansalada.
Ja havien passat tres mesos del trencament amb la Virtudes, i en Nicanor no havia vist cap més partit de futbol, però el d’avui li interesava de debò, l’esdeveniment era històric i volia sentir-se’n partícep: els pericos es jugaven el passi a la finalísima de la Champions League enfrontant-se al totpoderós Liverpool. Va engegar el televisor del dormitori i va deixar-se anar al llit, i el què dèiem: les molles van avisar una vegada, només una vegada, abans de cedir, el matalas va amortiguar un xic la costellada però no va impedir que les consequències fóssin pitjor que una cavalcada de la Virtudes, aquell matalàs també tenia els seus anyets.
Des de terra va veure com el Liverpool marcava el primer gol i el somni perico començava a esvair-se.
Galdric Sala
En Nicanor tenia un llit de l’any de la Maria Castanya, quan va deixar-s’hi caure , les molles del somnier li van tornar a deixar ben clar que tenien els dies contats, entremig del grinyolar gairebé s’hi podia escoltar una veu rovellada suplicant un bitllet només d’anada al contenidor de la ferralla. Cert era que la tasca de les molles del somnier era molt més suportable ara que no pas fa uns mesos quan en Nicanor compartia l’apartament amb la Virtudes, una cuinera de Salamanca que treballava a jornada completa en un bar de tapes de Sant Joan de Vilatorrada.
La Virtudes era una mossa vigorosa i vital, de mides per sobre els cànons de bellesa establerts, fet que, d’altra banda, li preocupava poc doncs es passava les modes i les tendències per la generosa regatera que li proporcionaven uns pits que amb els anys li havien provocat un dolor crònic a l’esquena per excés de pes.
Aquest dolor, però, no era suficient per apaivagar els rampells de fogositat que tenia la Virtudes quan acabava la jornada laboral i es retrobava amb el seu estimat a la llar que compartien, i a ell bé que li agradava, ni la fortor que es desprenia d’algú que s’havia passat vuit hores fregint calamars i suant era impediment per que s’entregués a l’efervescència de la Virtudes. I és aquí on les molles del somier havien de treballar a plè rendiment, suportant el pes del vaivé d’una amazona d’uns noranta quilos cavalcant frenètica sobre el pobre Nicanor, que dit de passada, no era gran cosa, tot i que era capaç de mantenir-se al peu del canó fins que la Virtudes deixava de torturar els petits ferros recargolats. Seria fins l’endemà, i així un dia rere l’altre i en aquestes circumstàncies ja no només les molles, sinó tota la carcassa del llit en conjunt, s’anava deteriorant rapidament, tant rapidament com en Nicanor, que començava a temer que no aguantaria aquell ritme massa temps més.
La primera excusa va arribar en forma de partit de futbol del Barça a la Chàmpions League, aquella nit en Nicanor va deixar amb un pam de nas la Virtudes, doncs ell no era gens futbolero i a més li tibava més el blanc i blau de l’Espanyol, dies més tard, la sorpresa d’ella va esdevenir mosqueig quan de la Champions la cosa es va extendre a la Liga i els partits del dissabte i el diumenge van passar a convertir-se en esdeveniments de màxim interès per en Nicanor. La voluptuosa Salmantina no va pas demanar gaires explicacions, simplement un dia no va tornar de la feina i poc després se la veia amb el Santi, un company de feina que, galleg ell, s’encarregava de cuinar el pop al bar de Sant Joan de Vilatorrada, i a qui després de remenar tentacles marins tot el dia, li venia prou de gust embolcallarse amb una bona cansalada.
Ja havien passat tres mesos del trencament amb la Virtudes, i en Nicanor no havia vist cap més partit de futbol, però el d’avui li interesava de debò, l’esdeveniment era històric i volia sentir-se’n partícep: els pericos es jugaven el passi a la finalísima de la Champions League enfrontant-se al totpoderós Liverpool. Va engegar el televisor del dormitori i va deixar-se anar al llit, i el què dèiem: les molles van avisar una vegada, només una vegada, abans de cedir, el matalas va amortiguar un xic la costellada però no va impedir que les consequències fóssin pitjor que una cavalcada de la Virtudes, aquell matalàs també tenia els seus anyets.
Des de terra va veure com el Liverpool marcava el primer gol i el somni perico començava a esvair-se.
Galdric Sala
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada