RELATS DE MAL ROLLO (5)

NEUS

Observant per la finestra els contundents flocs de neu que quèien, l’Ireneu recordava que, quan era un marrec que no aixecava un pam de terra, nevava més sovint, gairebé cada any entre desembre i Febrer els carrers del seu poble quedaven bén enfarinats i, més de tard en tard, la metereologia el sorprenia amb una nevada d’aquelles d’un parell de pams que fèia les delicies d’ell i els seus companys.

Tres o quatre dies sense escola fabulosos, la major part de les hores dels quals se’ls passaven al començament de la prol.longació del carrer Montserrat, indret ideal per situar la sortida de les curses de plàstics sobre neu i aprofitar la forta pendent que es perllongava fins passat el pont del Riu d’Or, a l’alçada dels horts i l’església, per lliscar més ràpid que el del costat. Adrenalina d’estar per casa, però de la bona, cuinada a foc lent, a vegades durant tres o quatre anys.

Les acarnissades guerres de boles de neu també esdevenien una de les atraccions pricipals durant aquells dies màgics, guerres, que si bé eren del tot inofensives, mai estaven exemptes d’algun, com diuen avui, “dany col.lateral” , en forma de vidre trencat o de boina de yayo que rodolava per terra. A dinar i a la tarda torne’m-hi.

Vint-i-cinc anys més tard, si fa no fa, de l’última nevada de veritat, i no només pel gruix acumul.lat, vull dir nevada amb màgia, amb curses de plàtics, guerres de boles i ninots amb nas de pastanaga a la plaça de l’ajuntament, vint-i-cinc anys més tard, l’Ireneu observava com quèien el què quan era un nano, hagués qualificat com a prometedors flocs de neu que començaven a preparar el terreny per uns dies de somni. Ara els vèia com a tristos flocs que seràn absolutament ignorats, totalment desaprofitats en favor del pro-evolution soccer 10 i, el vailet que no tigui play, descobrirà que fer guerres de boles de neu tot sol és gairebé tan avorrit com guanyar deu a zero al Reial Madrid assegut al sofà de casa amb un joy-stick. Avorrit i poc autèntic.

La neu seguéis caient, silenciosa, pausadament, sobre la nostra artificialitat. Es fondrà ràpid.

Galdric Sala